Altea es caracteritza per una gran qualitat dels seus espais naturals, destacant la monumental Serra Bèrnia, el Riu Algar i el Parc Marítim Terrestre que ens envolta.
La serra de Bèrnia, amb 1.129 metres d’altura, és un massís rocós format principalment de roca calcària d’època oligocènica i cretàcica, complicada per les seues nombroses falles entrecreuades, és visible des de tot el terme municipal. Formant part de la vora sud-oriental de l’extrem Nord de la Serralada Bètica desemboca amb direcció sud-est al Mediterrani pel Morro de Toix amb uns majestuosos penya-segats, actuant de frontera natural entre les dues comarques de les marines. És una serra amb una alineació sub-bètica SW-NE, que uneix i separa les comarques de la Marina Alta i de la Marina Baixa. Té una longitud de prop de 9 Km., entre la vall del Riu Algar i el barranc del Mascarat, l’espectacular pòsit dels bandolers les separa de la Serra del Ferrer.
La gran altitud que aconsegueixen aquestes muntanyes, la seua diversitat ecològica i morfològica, i la proximitat al mar són els principals factors que contribueixen a l’existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre els quals s’inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels excepcionals valors que atresoren aquestes muntanyes és el fet que la zona haja sigut inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell, entre els Llocs d’Interés Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, en virtut de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la Conservació dels Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flora Silvestres.
En l’actualitat es troba en tràmit la inclusió de la zona alta de Bèrnia dins de la xarxa de Zones d’Espacial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana.
PR-V7 D’Altea
EL PR-V7 Bèrnia és una senda tipificada com de petit Recorregut(PR), dins de la nomenclatura i classificació internacional, per les característiques reduïdes del seu recorregut. La codificació V7 està assignada per la FEDERACIÓ TERRITORIAL VALENCIANA DE MUNTANYISME, responsable, en la nostra comunitat, dels camins marcats. Íntegrament la senda aquesta senyalitzada amb 2 ratlles paral·leles, blanc i groc, d’homologació internacional.
Aquesta senda té una longitud de 15.2 km, i és de 4 hores i 30 minuts el temps mitjà estimat per a recórrer-la.
La senda comença en la Font del Garroferet (Altea la Vella). En aquest punt podem observar la senyalització vertical que ens indica la direcció de la senda. La senda s’inicia en un tram asfaltat que ens condueix fins a la urbanització “Alhama Spring”. Posteriorment, un camí bastant sinuós ens porta a la part alta del barranc de Les Penyes. La senda transcorre entre bancals de cultiu abandonats fins arribar a una petita àrea recreativa. Des d’aqueix punt, un tram asfaltat primer i una senda després, ens condueixen fins a la Font del Runar. En aquesta localització comença (o acaba) una senda circular. Per a recórrer aquesta senda circular haurem de prendre direcció “El Fort”, segons la senyalització disposada. El Fort de Bèrnia són les ruïnes d’una fortificació manada construir per Felipe II per a controlar possibles rebel·lions dels Moriscs. Continuant la senda, i canviant de vessant, arribarem als paratges “Cases de Bèrnia”, “Font de Bèrnia” i “El Forat”. Aquest últim és una espectacular cavitat que creua les crestes de la serra de Bèrnia. Finalment travessant el Forat, arribarem al punt on iniciem la senda circular.
El riu Algar naix en la serra del Ferrer i descendeix al llarg dels seus 12,2 Km de longitud pel vessant occidental de la serra Bèrnia. La seua aportació més important prové de les Fonts de l’Algar a Callosa d’en Sarrià.
Segons alguns historiadors, Altea deu el seu nom al riu. Molt conegut en l’antiguitat per la qualitat de les seves aigües, era denominat per les naus gregues i fenícies com “althaia pothamos” o riu de la salut.
A causa de la presència d’un cabal permanent el Riu Algar alberga fauna i vegetació de ribera d’especial interés. Des de 1990 SEO/Birdlife realitza tasques d’anellament en aquest espai, dels quals hi ha un gran registre en el qual apareixen aus de gran part del territori europeu. Tal és la importància d’aquest enclavament que ha estat inclòs al Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.
En l’actualitat aquest entorn, mereixedor d’un protecció superior, es troba fortament afectat per l’acció humana, i amenaçat per l’expansió urbanística.
Catalogació de la desembocadura del Riu Algar
L’àrea de protecció corresponent a la Declaració de la Zona Humida “DESEMBOCADURA DEL RIO ALGAR”, es troba completament integrada en el Terme municipal d’Altea. D’acord amb la fitxa del Catàleg de Zones Humides, posseeix una superfície i total de 61,23 Hectàrees.
Albiraments d’aus SEO-BIRDLIFE
SEO-Alicante és un Grup Local de Socis de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO\BirdLife).
En 1992 SEO\BirdLife va desenvolupar una xarxa de Grups Locals formats pels socis que vivien en una mateixa zona amb la intenció d’aconseguir un major acostament dels ornitòlegs alacantins.
El municipi d’Altea compta amb una de les badies més importants de la Comunitat Valenciana tant pels seus valors paisatgístics com ambientals, a més de per la riquesa dels seus recursos. Malgrat les constants pressions degudes a l’activitat urbanística, ludicoturística, pesquera, són ben conegudes pel seu bon estat de conservació les seues extenses prades de Posidònia oceànica; planta submarina de vital importància per a la reproducció i la cria de nombrosa fauna marina.
La importància d’aquestes prades converteix la badia alteana en mereixedora d’una protecció ambiental; protecció que es du a terme l’any 2005 amb la inclusió de la zona marítima de la badia d’Altea dins de l’àrea de protecció del Parc Natural de la Serra Gelada i la seua Zona Litoral, a través del Decret 58/2005, d’11 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra Gelada i la seua Zona Litoral.
El Parc Natural de la Serra Gelada i el seu entorn litoral, dins la comarca de la Marina Baixa, és un dels més singulars de la Comunitat Valenciana en ser primer parc marítim terrestre d’aquesta comunitat. La Serra Gelada constitueix un exemple singular en el context de les muntanyes litorals del sud de la Comunitat Valenciana. Formada per un impressionant relleu que s’alça abruptament sobre la planes de Benidorm, l’Alfàs del Pi i Altea, la serra dóna lloc, en el seu front litoral, a penya-segats de més de 400 m, i alberga reductes de vegetació d’un valor excepcional, com la interessant duna fòssil penjada i la peculiar vegetació que la colonitza. A més, la serra comparteix diversos endemismes botànics amb el veí Penyal d’Ifac.
Activitats
Senderisme i Escalada a la Serra Bèrnia
Paisatges espectaculars, camins històrics, pintures rupestres i un fort renaixentista
La Serra de Bèrnia, gràcies a la completa xarxa de senders senyalitzats, ofereix un món d’excursions per a tots tipus de caminants. Pots arribar a peu des de Pinos (Benissa), Altea la Vella, les Fonts de l’Algar (Callosa) o Cases de Bèrnia (Xaló).
Hi trobaràs diversos panells informatius que t’ajudaran a entendre com els agents geològics, climàtics, biològics i els éssers humans han donat lloc a aquest entorn tan singular.
Et sorprendrà el fort contrast que hi ha entre el paisatge i la vegetació del nord i els del sud de la serra, l’espectacularitat de les formacions rocoses i els vessants abancalats, que han merescut la declaració de Paisatge Protegit.
Podràs recórrer camins ancestrals, visitar pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat, el fort de Bèrnia declarat Bé d’Interès Cultural i les microreserves de flora.
Et recomanem que portes aigua, botes, roba adequada, càmera fotogràfica i que vages amb compte.
Procura no abandonar els camins i senders i reduir al mínim l’impacte sobre l’entorn.
Camins d’Altea
Altea compta amb 5 rutes que recorren tots els nostres racons, aquestes rutes són:
Ruta 1: El camí Reial
Vora mar
Ruta 2: Altea la Vella
Els Orígens
Ruta 3: L’Algar.
L’inici de l’horta alteana
Ruta 4: Quintanes i Barranquet.
La terra colonitzada.
Ruta 5: Cap Blanch i els Arcs.
Tradició viva