Les Fonts de Bèrnia i la Microrreserva de flora

Les faldes de la serra de Bèrnia són escenari de nombroses surgències d’aigua, com la font Gran, la del Garroferet o la de l’Ama. Aquestes fonts han sigut llocs molt populars per als alteans pel fet de suposar llocs d’encontre ja que històricament s’anava allà a poar aigua.

Geologia

Natura

Patrimoni històric i etnologia

Geologia de les Fonts de Bèrnia i la Microrreserva de flora

Les abruptes formacions calcàries de la serra de Bèrnia es caracteritzen per la seua elevada capacitat d’infiltració degut a la presència de fractures i clavills en la roca accentuats per l’efecte dels processos càrstics. Quan plou, l’aigua penetra al subsol fins trobar-se amb una capa inferior impermeable, on s’acumula i genera un gran magatzem conegut com l’aqüífer de Penya Alhama; en omplir-se, l’aigua s’obri pas a la superfície donant lloc a les fonts que hui coneixem.

Natura de les Fonts de Bèrnia i la Microrreserva de flora

A més, al barranc de l’Ama podem trobar una vegetació de ribera exuberant formada per grans baladres, llentiscles i murtes. Però és baix de l’assut on trobem una comunitat de gran interès botànic dominada per les molses i algunes plantes poc freqüents a la regió com la falguerola o el setge blau, així com l’escassa falguera Pteris vittata de grans fulles inconfusibles. Aquest xicotet aiguamoll presenta espècies úniques que li han valgut la seua protecció al 2013 com a microrreserva de flora de la Comunitat Valenciana.

Patrimoni històric i etnologia de les Fonts de Bèrnia i la Microrreserva de flora

L’entorn de la font del Garroferet i la font Gran és un dels llocs més populars d’Altea la Vella; be per refrescar-se a l’estiu, “menjar-se la mona” els dies de Pascua o simplement poar aigua, es tracta d’un lloc emblemàtic per a totes les alteanes i alteans. Un poc més amunt hi ha la surgència més important i que li dona nom al barranc; la font de l’Ama.

Aquesta xarxa hidràulica va afavorir el desenvolupament agrícola amb la construcció de l’assut del Reg d’Altea la Vella vora la font Gran, fa més de tres segles. L’assut desvia l’aigua del barranc cap a un sistema de sèquies que permet el reg dels conreus de regadiu de la zona.