Al llarg dels seus 12 km del longitud, l’afilada cresta de Bèrnia manté el seu rumb constant perpendicular a la costa, interrompuda solament per l’Estret del Mascarat, fins a submergir-se a la Mediterrània a través dels espectaculars penya-segats marins del Morro de Toix. Aquest conjunt ofereix un relleu abrupte i un paisatge geològic d’una bellesa imponent que bé mereix la seua visita. A través del la ruta geològica que s’inicia a la platja del Mascarat podràs conèixer els valors geològics de la zona, així com la importància històrica de l’entorn i les seues llegendes.
Geologia del Mascarat i Toix
El relleu de la serra de Bèrnia i del Mascarat es va formar fa entre 10 i 20 milions d’anys quan les forces tectòniques generades per l’apropament de la placa africana van provocar plegaments de l’escorça terrestre que van fer emergir aquestes serres del fons marí.
El plegament anticlinal de Bèrnia va disposar verticalment els estrats de calcàries i margues que componen el massís de Toix (a), i posteriorment l’aparició d’una falla va produir l’enfonsament del bloc de margues, generant un penya-segat lineal de 1,5 km (b).
Destaca també la morfologia acantonada de singular bellesa que hi ha sobre la cala. Aquesta curiosa forma es deu a l’existència d’una altra falla en direcció N-S que intercepta la falla dels penya-segats (c); amb la pujada del nivell de la mar, l’erosió i els processos càrstics van modelar els penya-segats fins a la seua morfologia actual (d).
D’altra banda, l’Estret del Mascarat té el seu origen en la falla paral·lela a la de Toix; aquesta falla va generar unes calcàries molt vulnerables als processos càrstics en permetre la infiltració de l’aigua a través de les fissures, el que facilitava la dissolució de la roca. Això va crear un entramat d’avencs, canals i galeries subterrànies en plena roca com si d’un formatge gruyère es tractara.
Finalment, l’enorme capacitat erosiva de l’aigua carregada de materials durant els episodis de pluges torrencials es va encarregar d’excavar i encaixar aquest imponent estret de 300 m de profunditat.
Patrimoni històric i etnologia del Mascarat i Toix
Durant molts anys, la tan bella com abrupta orografia del Mascarat ha cobrat un alt preu al desenvolupament de les comunicacions entre totes dues comarques situades a banda i banda de la serra. Fins la construcció dels primers ponts a finals del segle XIX, la comunicació terrestre es realitzava per un tortuós camí que creuava la serra de Toix a través del coll de Calp o del Mascarat, un pas estratègic que ha servit com atalaia de musulmans i cristians per al control de les rodalies i que ha donat lloc a llegendes com la del bandoler Mascarat.
Fa poques dècades, quan l’economia familiar es basava en l’agricultura, la pesca constituïa un important complement i els peus dels penya-segats eren lloc de pesca abundant. Així, agricultors i altra gent de pocs recursos es convertien en autèntics escaladors que descendien per les seues parets a la recerca de la valuosa pesca. Mitjançant la instal·lació de cordes i escales es despenjaven fins a una xicoteta plataforma construïda a base de canyís que penjava sobre la mar. Encara es poden observar en els penya-segats de Toix restes d’aquest sistema de pesca tradicional conegut com “Les pesqueres de Cingle”.
Documents de descàrrega sobre el Mascarat i Toix
Mascarat – Altea 1 
Mascarat – Altea 2 
Mascarat – Altea 3 
Mascarat – Altea 4 
Mascarat – Altea 5 
Mascarat – Altea 6 
Mascarat – Altea 7 
Mascarat – Altea 8