Custodiant el terme d’Altea des del nord ens trobem la imponent serra de Bèrnia, que amb els seus 1.128 metres sobre el nivell de la mar constitueix el kilòmetre vertical més proper a la mar de tota la península ibèrica.
A través dels seus senders interpretatius, podràs descobrir la riquesa natural, la història i les llegendes que amaga aquest interesant espai que crea una frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Vols saber més?
Flora i fauna de la Serra de Bèrnia
La Serra de Bèrnia presenta diferents hàbitats ben diferenciats que acullen una fauna molt diversa adaptada a viure en cadascun d’ells.
Sense dubte el grup de les aus és el més destacat, amb nombroses espècies repartides per tot tipus d’ambients. A les penyes més altes volen sorolloses les gralles de bec vermell sota la mirada de rapinyaires com l’àguila de panxa blanca o el falcó pelegrí. Reiets, bectorts i capellans en canvi prefereixen la protecció de les denses masses forestals.
A les hores centrals del dia, quan la resta de fauna fuig de la calor, els rèptils com el fardatxo o la colobra de ferradura reben els rajos de sòl estirats sobre les roques més calentes.
Les mosteles i raboses, en canvi, prefereixen la foscor de la nit per eixir dels seus amagatalls amb ànim de sorprendre alguna presa despistada; concentrats en la tasca de rosegar pinyes i bellotes, ratolins i esquirols en poden ser bons candidats.
Comportar-se de forma respectuosa evitant alçar la veu i eixir-nos-en de la senda, augmenta les possibilitats de trobar-nos amb algunes d’aquestes espècies de forma notable.
Geología i relleu de la Serra de Bèrnia
Amb 9 km de longitud i formant part de l’extrem oriental de la serralada Prebètica, el massís de Bèrnia forma una imponent cresteria de roca calcària amb nombroses i complexes falles, però ¿com es va formar la serra de Bèrnia?
El substrat calcari de les serralades dominants al llarg i ample de la província d’Alacant es va formar fa milions d’anys al fons marí, degut a la precipitació de xicotets cristalls de carbonat dissolts en l’aigua junt amb les closques d’organismes planctònics i mol·luscos.
Amb la col·lisió de la placa tectònica africana amb Euràsia fa 70 milions d’anys, es van produir plegaments de l’escorça terrestre que van originar diverses cadenes de muntanyes com els Alps, Pirineus o la Serralada Bètica. Bèrnia en canvi va emergir del fons marí durant el Miocè, fa aproximadament entre 20 i 10 Ma, quan aquestes forces van espentar els estrats marins cap a la superfície; si ens fixem no serà complicat trobar roques amb acumulacions de nombrosos fòssils d’organismes marins.
Patrimonio histórico y etnología de la Sierra de Bèrnia
Antiguamente los usos comunales de la sierra de Bèrnia permitían toda una serie de aprovechamientos silvícolas como recolectar esparto y palmito para hacer capazos, recoger plantas silvestres, aromáticas y comestibles, hacer leña o instalar colmenas para las abejas. El Ayuntamiento también arrendaba anualmente los pastos a los ganaderos del pueblo, que pasaban el verano en la sierra con
Antigament els usos comunals de la serra de Bèrnia permetien tota una sèrie d’aprofitaments silvícoles com fer espart i margallons per fer cabassos, recollir plantes silvestres, aromàtiques i comestibles, fer llenya o instal·lar ruscs per les abelles. L’Ajuntament també arrendava anualment les pastures als ramaders del poble, que passaven l’estiu a la serra amb els seus ramats.
L’aprofitament es completava amb l’explotació agrícola, gràcies al llaurat de terres de conreu com bancals, llenques i sospalmes. A aquestes terres es cultivaven garrofers, vinyes, ametlers, figueres, pomeres, cirerers i fins i tot cereals, com demostren les xicotetes eres de batre que encara es conserven. Aquest aprofitament agrícola durant segles ha generat un paisatge profundament abancalat encara visible tot i la tendència actual a l’abandonament de l’agricultura.
Aquestos treballs en conjunt conformen les anomenades pràctiques agrosilvopastorals, un sistema productiu típic de l’agricultura mediterrània i tot un paradigma de la sostenibilitat en el que s’integren i combinen els aprofitaments ramaders, forestals i agrícoles.
A més, la rompuda de les terres de conreu amb la construcció de marges, cases i corrals es feia mitjançant la tècnica ancestral de la pedra seca, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2018. El Camí de les Revoltes i el Camí de la Cova de la Serp en són exemples magnífics.
Sierra Bernia – Altea 1 
Sierra Bernia – Altea 2 
Sierra Bernia – Altea 3 
Sierra Bernia – Altea 4 
Sierra Bernia – Altea 5 
Sierra Bernia – Altea 6 
Sierra Bernia – Altea 7 
Sierra Bernia – Altea 8